HISTORIA DE VIDA EDUCATIVA

La meva vida educativa va començar a Vilanova i la Geltrú. Els primers records que tinc són de la etapa infantil preescolar. Malhauradament no tinc cap record de l’any que vaig passar a la llar d’infants l’Esquirol, així que us explicaré algunes anecdotes que recordo dels primers anys de la meva escolaritat.

Va ser al col·legi religiós concertat Immaculada Concepció, encara que fa uns anys, es va fusionar amb un altre centre i ara reb el nom de El Cim i ha canviat la seva estructura i política d’ensenyament. Els meus pares em van matricular en aquest centre per tradició familiar, ja que la meva tieta, mare, germana i cosines van assistir-hi. Com podeu veure, es tractava d’un centre concertat femení. Vaig romandre en aquest centre 3 anys, desde p-3 fins a p-5. Els moments que més recordo d’aquesta escola són de p-4. Rocordo que tenia una professora molt severa, i a la majoria de nens ens feia por, crec que la meva por a parlar en públic pot ser que estigui arrelada en alguns moments que vaig passar aquí.
L’any següent, vam canviar de professora, aquesta professora era un altre món, ens tractava amb molt carinyo i sempre estava molt atenta. Recordo que quan estavem esbarats, utilitzava una campaneta per fer-nos callar, un tècnica que no he tornat a veura més, potser, el més semblant seria utilitzar un xiulet. També recordo perfectament un pòster que hi havia penjat a l’aula on treballavem la lletra P.

Al finalitzar la etapa, vaig canviar d’escola, per proximitat a la zona on vivia. Desde primer de primaria fins a sisè vaig assistir al CEIP Canigó. He de reconèixer que hem va costar molt adaptar-me als nous companys, ja que es tractava d’un grup molt unit que anaven junts desde la llar d’infants. La veritat que durant aquests anys, el fet no tenir un suport dels companys, va fer que jo em tornès “passota”, i el meu rendiment acadèmic va disminuir molt. No em tractaven malament, ni m’assetjaven, simplement, jo anava a la meva, sense fer relacions amb els companys. Però a sisè, l’últim any, tot va canviar, aquest any, vaig passar de tenir companys, a tenir amics. Molts d’quests companys, quan vam fer el canvi de l’escola a l’institut, vam anar junts.

Vaig assistr a l’IES Manuel de Cabanyes, la meva vida social va canviar totalment, ja que vaig començar a ser amiga de “líder” de classe. Aquesta noia també venia amb mi a l’escola, però mai vam tenir relació, fins que vam arribar al nou institut. Aquí tot va canviar, les meves notes van millorar moltíssim. Quan vaig començar l’institut, hem van obligar a fer un crèdit variable reforç de tècniques d’estudi que durava tot el curs perquè ho havien recomanat desde l’escola, però al segón trimestre van decidir que ja no l’havia de fer ja que el meu rendiment havia millorat moltíssim i ja no em cali.
També vaig realitzar el batxillerat humanístic-social al mateix centre on vaig haver de repetir el segón curs, la mandra va fer que em despengès bastant, però l’any següen ho vaig recuperar.

Ara hem trobo aquí, a la URV, a punt de finalitzar la meva carrera de Pedagogia, d’on m’emporto grans amics i grans coneixements.