LA COMPETÈNCIA INFORMACIONAL

La competència informacional[1] és un conjunt d’habilitats que es desenvolupen al llarg de la vida, necessàries per interactuar amb la informació ja sigui tant en l’àmbit acadèmic com en el laboral, i s’ha convertit en una peça clau dins d’aquest procés d’aprenentatge.

Els estudiants han d’incorporar aquestes habilitats al llarg del seu propi procés d’estudi, com si fos una “eina” pel “treball” d’aprendre. L’estudiant ha d’adquirir les següents aptituds:
- Reconèixer la necessitat d’informació
- Distingir entre les diferents formes de tractament de la necessitat d’informació reconeguda.
- Construir estratègies de localització de la informació

- Localitzar i accedir a la informació.
- Compara i avaluar la informació obtinguda per diverses fonts.
- Organitzar, aplicar i comunicar la informació a altres persones i de manera adequada a cada situació.
- Sintetitzar i edificar a partir de la informació existent, contribuint a la creació de nou coneixement.

A dia d’avui, la nostra societat ens demana que estem informats, ja que es donen canvis continus en tots els àmbits de la vida. A més, un fet important i característic del nostre món globalitzat, és que ens afecten totes les problemàtiques d’arreu del món, així doncs fa que la competència informacional sigui encara més important.
Es per aquest motiu que, en el nostre desenvolupament de la nostre identitat professional, i el fet que l’educació es troba influenciada pel seu context, és a dir la societat, cal que adquirim una bona competència informacional, donat que això implica informar-se, reciclar-se i contrastar dita informació per poder estar al corrent d’allò que afecta directament al nostre àmbit d’actuació.

[1] LUCENA, A, I ALTRES. “La formación en competencia Informacional: El bibliotecario en el aula”.Biblioteca EUETIB, Servicio de Bibliotecas y Documentación de la UPC, 2004. Disponible des d’Internet a: <> [amb accés al març de 2009].

per Laura Ortega i Raquel Duran

HISTORIA DE VIDA EDUCATIVA

La meva vida educativa va començar a Vilanova i la Geltrú. Els primers records que tinc són de la etapa infantil preescolar. Malhauradament no tinc cap record de l’any que vaig passar a la llar d’infants l’Esquirol, així que us explicaré algunes anecdotes que recordo dels primers anys de la meva escolaritat.

Va ser al col·legi religiós concertat Immaculada Concepció, encara que fa uns anys, es va fusionar amb un altre centre i ara reb el nom de El Cim i ha canviat la seva estructura i política d’ensenyament. Els meus pares em van matricular en aquest centre per tradició familiar, ja que la meva tieta, mare, germana i cosines van assistir-hi. Com podeu veure, es tractava d’un centre concertat femení. Vaig romandre en aquest centre 3 anys, desde p-3 fins a p-5. Els moments que més recordo d’aquesta escola són de p-4. Rocordo que tenia una professora molt severa, i a la majoria de nens ens feia por, crec que la meva por a parlar en públic pot ser que estigui arrelada en alguns moments que vaig passar aquí.
L’any següent, vam canviar de professora, aquesta professora era un altre món, ens tractava amb molt carinyo i sempre estava molt atenta. Recordo que quan estavem esbarats, utilitzava una campaneta per fer-nos callar, un tècnica que no he tornat a veura més, potser, el més semblant seria utilitzar un xiulet. També recordo perfectament un pòster que hi havia penjat a l’aula on treballavem la lletra P.

Al finalitzar la etapa, vaig canviar d’escola, per proximitat a la zona on vivia. Desde primer de primaria fins a sisè vaig assistir al CEIP Canigó. He de reconèixer que hem va costar molt adaptar-me als nous companys, ja que es tractava d’un grup molt unit que anaven junts desde la llar d’infants. La veritat que durant aquests anys, el fet no tenir un suport dels companys, va fer que jo em tornès “passota”, i el meu rendiment acadèmic va disminuir molt. No em tractaven malament, ni m’assetjaven, simplement, jo anava a la meva, sense fer relacions amb els companys. Però a sisè, l’últim any, tot va canviar, aquest any, vaig passar de tenir companys, a tenir amics. Molts d’quests companys, quan vam fer el canvi de l’escola a l’institut, vam anar junts.

Vaig assistr a l’IES Manuel de Cabanyes, la meva vida social va canviar totalment, ja que vaig començar a ser amiga de “líder” de classe. Aquesta noia també venia amb mi a l’escola, però mai vam tenir relació, fins que vam arribar al nou institut. Aquí tot va canviar, les meves notes van millorar moltíssim. Quan vaig començar l’institut, hem van obligar a fer un crèdit variable reforç de tècniques d’estudi que durava tot el curs perquè ho havien recomanat desde l’escola, però al segón trimestre van decidir que ja no l’havia de fer ja que el meu rendiment havia millorat moltíssim i ja no em cali.
També vaig realitzar el batxillerat humanístic-social al mateix centre on vaig haver de repetir el segón curs, la mandra va fer que em despengès bastant, però l’any següen ho vaig recuperar.

Ara hem trobo aquí, a la URV, a punt de finalitzar la meva carrera de Pedagogia, d’on m’emporto grans amics i grans coneixements.

En qui moment de la Investigació ens trobem?

En aquests moments, la nostra investigació, que se centra en l'estat en que es troben les Tècniques d'Orientació Professional dels alumnes d'ESO, es troba en un moment de petit estancament. Fins ara, hem realitzat tota la fonamentació teòrica del treball, molt important per a poder informar-nos sobre la temàtica i poder tracta-la de manera més professional. Hem redactat la nostra hipòtesi, els objectius de la investigació i hem elaborat dos instruments de recolidad de dades. Aquests instruments són dos qüestionaris, un dirigit per als alumnes de segon cicle d'ESO i l'altre que va dirigit als tutors dels alumnes de segón cicle d'ESO. A partir d'ara, ens queda la feina més dura, passar els nostres instruments a alumnes i professors, realitzar el buidatge, i analitzar en profunditat els resultats obtinguts.

DISSENY DE LA INVESTIGACIÓ

A continuació presento i explico el mapa conceptual que hem realitzat per a la nostre investigació. El grup de treball som: Idoia Boada, Maria Ametller, Raquel Duran i Laura Ortega. El nostre treball es basa en recercar quines són les tècniques d'orientació professional que s'estan fent servir als centre educatius en l'actualitat. Per poder realitzar una millor investigació educativa creiem convenient poder fer una comparativa entre un centre concertat/privat i un de públic.Ens basem que els destinataris, els quals han de sortir-ne, per dir-ho d'alguna manera, beneficiats són l'alumnat de 2n Cilce d'ESO. Partint d'aquesta base, és d'aquí on treurem la mostra a la qual pasarem un dels nostres instruments per tal de poder recopilar informació necessària i útil. A aquests se'ls adreçerà un qüestionari.Una altre part de la mostra que considerem necessari pasar un dels nostres instruments són els professors-tutors, donat que són ells qui han de realitzar l'orientació professional (segons el curriculum), als quals se'ls passarà un altre qüestionari, i també als pares dels alumnes, sobre els quals els tutors haurian de realitzar entrevistes per poder concretar millor l'0rientació professional de manera individual per a cada alumne, i alhora es crea un vincle de coordinació entre escola i família.Basant-nos en que l'informació base que s'ha de transmetre als alumnes és: les possibles sortides en acabar l'ESO, tenint en compte les necessitats educatives de la societat i el món laboral, la nostre hipòtesi és que degut al continu canvi de les necessitats educatives de la societat i el món laboral, el professorat que tutoritza i orienta professionalment als alumnes de segon cicle d'ESO no disposen de tècniques efectives, i que a conseqüència d'això l'alumnat reb informació però es sent desconcertat i desorientat a l'hora de decidir pel seu futur més pròxim.Basant-nos en l'hipòtesi, ens basarem en recercar:1. tècniques actuals, funcionas i efectives.2. informació sobre la temàtica que reben els professors-tutors.3. qui assessora als professors-tutors.4. a partir de quin curs s'està iniciant l'orientació professional actualment.5. saber quina implicació tenen les famílies.6. recercar quins interessos i quin curriculum té l'alumnat (individualitzat).7. recollida de dades i buidatge per a la cotrastació de l'hipòtesi formuladaPer una altre banda també caldrà fer constar la contextualització de cada centre, de tal maner que el nostre pla d'actuació quedi ben definit en funció d'aquest.Per finalitzar realitzarem una avaluació i propostes de millores per a investigacions futures.

Presentació

Hola a tots!!

Em dic Laura i sóc estudiant de 5è de Pedagogia. Aquest és el primer blog que he creat, així que intentaré posar-me al dia i fer tot el que estigui a les meves mans per a que el meu blog vagi endavant.

Vull explicar-vos el títol del meu blog: La Lluna en un Cove. Sóc de Vilanova i la Geltrú, i aquest títol prové d'una llegenda que explica que un jove geltrunenc va veure reflectida la lluna sobre el mar, va voler pescar-la i ho va intentar amb un cove reixat de vímet, però la lluna, llesta i trapella no es va deixar agafar. Ara diuen que els vilanovins som una mica pescallunes, llunàtics i somiatruites, que volem aconseguir la lluna en un cove, o si més no, som tossuts i mai deixem d’intentar aconseguir allò que volem.